Hi ha llibres per a tot. Llibres per aprendre, llibres per viatjar, n’hi ha per educar-nos i n’hi ha per fer-nos passar l’estona. Depèn de com ens sentim volem endinsar-nos en una lectura o en una altra. Aquesta època de l’any que s’acosten les vacances de Nadal, o bé a principis d’estiu quan s’acosten les del juliol/agost, sempre busco llibres que em puguin allunyar de la realitat sense que jo m’hi hagi d’esforçar gaire. No vull pensar, no vull patir ni sentir-me identificada amb ningú. Vull, senzillament, esbargir-me. Sobretot si haig de viatjar amb avió. Pels vols llargs (o també pels curts és igual) sempre m’han interessat les lectures que em distreguin però alhora em deixin estar alerta de qualsevol anunci que facin pel megàfon a l’aeroport. Perdre el vol perquè estàs immers dins una història meravellosament escrita no és com quan et passes de parada al metro...
En aquestes ocasions m’agraden els thrillers, els misteris d’aquests autors que n’escriuen un cada quinze dies. Em distreuen i un cop llegits no els haig de tornar a casa i els puc deixar en un banc, un cafè o a l’entrada d’un museu perquè algú altre els gaudeixi. James Patterson és un dels autors que més m’agrada per aquestes ocasions. Un dels autors nord-americans més prolífics de la història, Patterson escriu per a nens, joves i adults i també es dedica a promoure la lectura dels més petits als Estat Units. D’entre les moltes novel·les que ha escrit hi ha la sèrie de Women’s Murder Club, que actualment compte amb 19 novel·les i que té lloc a San Francisco i els seus voltants (Oakland, Berkeley, Palo Alto...) Aquest Club de dones contra el crim és una sèrie ideal per deixar-te perdre per una ciutat, segons ens conten els narradors, perillosíssima, on el crim és el pa de cada dia i els personatges fugen constantment, i per pèls, de la mort.
La novel·la negra nord-americana no s’assembla gaire a l’europea, res de subtileses crítiques a la situació actual del país com veiem amb el comissari Montalbano (Edicions 62); res d’escenes còmiques o personatges com en Catarella o els bessons de la Teresa Solana; poques, molt poques per no dir cap descripció psicològica dels personatges que veiem amb l’inspector Rebus.
Amb Patterson hi ha sang i fetge, i crueltat, molta crueltat. Escenes de crims terribles descrites amb pèls i senyals. Sang i esbudellaments, forats de bala i punyalades múltiples, òrgans i membres escampats i congelats i cremats i enterrats, coses ben desagradables. Llegint a Patterson no et cal ser gaire imaginatiu, ell ja t’ho descriu tot.
Les quatre amigues que formen el Women’s Murder Club: una policia, una advocada, una metge forense i una periodista del San Francisco Chronicle, el diari per excel·lència de la ciutat, són totes estereotips femenins. Totes fantàstiques i meravelloses des del punt de vista masculí: guapes (hi ha l’alta i rossa, l’alta amb rínxols d’or, l’afroamericana i l’asiàtica. Totes elles fortes, amb caràcter, però molt humanes i dolces. Petites incongruències en les seves històries personals i professionals fan que et posis de mal humor si busques la credibilitat de la història. No n’hi ha. Són històries d’escapisme pur i s’han de prendre com a tals. I un cop has assolit aquest primer entrebanc, pots gaudir del que ofereixen: una visió de San Francisco i voltants que, gràcies a Déu, no és a la que estem acostumats però amb carrers i edificis que coneixem i per on hem passat mil vegades.
Sempre fa gràcia reconèixer el teu barri o la botiga de queviures on t’atures les tardes que t’has oblidat d’agafar alguna cosa al súper. I amb els llibres de Women’s Murder Club això ho tens garantit. De fet, estic segura que si la ciutat de San Francisco oferís rutes “literàries” que ens duguessin per allà on la policia Lindsay i les seves amigues tenen aventures, la llista d’espera seria interminable. Malgrat la manca d’anàlisi psicòlogica de les personatges, aquestes sí que pateixen els canvis normals de la vida i per tant recomanaria llegir els llibres en ordre. És fàcil trobar-los, tenen uns títols força descriptius en quant la cronologia: 1st to Die, 2nd Chance, 3rd Degree, 4th of July... i així successivament fins arribar a l’últim tot just acabat de publicar: The 19th Christmas. Malauradament no s’han traduït al català però sí que hi ha la versió espanyola d’alguns volums i, evidentment, l’anglesa de tots ells amb tapa dura o de butxaca, que és força econòmica. A més, en anglès són fàcils de trobar a qualsevol llibreria de segona mà per poc més de 5 dòlars.
A mi, aquestes festes ja m’espera, entre d’altres, el 19è Nadal!
Bon Nadal i bona lectura!
