Aquest mes tenia pensat comentar una altra novel·la, però davant l’hecatombe que s’acosta i l’estat de món distòpic que estem a punt de viure a la zona de la Badia m’ha vingut al cap una ressenya que vaig escriure fa quatre anys d’un altre llibre. Una novel·la de ciència ficció, distòpica, que tinc moltes ganes de veure publicada en català. Octavia E. Butler, l’autora, va morir sobtadament el 2006 i va deixar un llegat important en la literatura distòpica. Parable of the Sower, la primera del que havia de ser una trilogia, arrenca el 2024 al sud de Califòrnia i tot i que no és ben bé a la zona de San Francisco, aprofito com ja he dit la situació actual de digueu-li desconcert, semi pànic, irracionalitat, prevenció, por per portar-vos-la a la tauleta de nit, no ho dic literalment. Doncs això, que som al 2024, la societat està aïllada, zones tancades on sortir de casa suposa un risc mortal a diari. Saps que surts per anar a la feina, però no saps si tornaràs. I és justament això el que passa de bon principi, els pares de la protagonista marxen i ja no tornen. I ella decideix arriscar-se i abandonar la seva comunitat on ja no se sent tan segura per anar cap al nord i crear una nova comunitat basada en uns principis espirituals i religiosos en els quals la noia porta molt de temps rumiant.
L’angoixa, el neguit i la por ens fan companyia al llarg d’aquest viatge. I és esgotador. Ja fa anys que vaig llegir la novel·la i el que més en recordo són justament les sensacions. Com es deia la protagonista? Ni idea. La història tenia lloc a Los Angeles o a San Diego? No ho sé. Ho haig de mirar. Què els va passar exactament als pares? També ho hauria de rellegir. Ara bé, la sensació d’aire eixut i escàs, la inquietud de no saber què hi ha més enllà de les portes tancades de la comunitat, de tenir la certesa que en algun moment t’atacaran, aquestes les noto encara quan penso en Parable of the Sower. Curiosament una altra cosa que recordo molt bé és la necessitat de començar de zero. La noia es passa anys (o eren mesos?) recollint llavors de diverses plantes alimentàries perquè sap que en algun moment haurà de fugir de de casa i com que és conscient que no podrà endur-se quilos i quilos de menjar, decideix guardar llavors de fruites i verdures per poder fer, a la llarga, un hort que li permeti començar una nova vida. Aquesta escena és una de les que em va quedar gravada i quan surto a fora i em miro les plantes penso en quines llavors m'enduria jo en cas d'apolcalipsi mundial: tomaqueres que com aquell qui diu creiexen soles -tot i que a casa detestem els tomàquets- o alguna cosa que de fet ens agradi menjar encara que costi de cultivar?
He dit que Parable of the Sower havia de ser la primera d’una trilogia. Però no ho va ser. En morir l’autora tan sols hi havia el segon llibre publicat i si volem saber com va la creació d’aquesta nova comunitat al nord de la costa oest dels EEUU i si, de fet, l’acaba creant en un món que s’està ensorrant haurem de recórrer a Parable of the Talents.
Octavia E. Butler va ser fins fa poc una desconeguda en el món literari català, però tot just l'any passat se li va traduir la primera obra a la nostra llengua. El juny del 2019 l’editorial Mai Més ens portava Alba, una petita estrena en català de qui és sens dubte una autora destacada de la ciència ficció nord-americana. Guanyadora tres vegades del premi Nebula (1984, 1999 i el 2011 amb Parable of the Talents), Butler hauria de ser present a la nostra llista de lectures d’enguany. La seva obra, juntament amb Ecotopia d’Ernest Callenbach (Tres i Quatre , 2013) formarà part ben aviat dels clàssics de la ciència ficció i compartirà prestatge amb 1984 (labutxaca, 2019), Un món feliç (Educaula61, 2019) i el prolífic H.G. Wells, per anomenar-ne només uns quants.
Fitxa tècnica del llibre:
Títol: Parable of the Sower
Autora: Octavia E. Butler
Editorial: Hachette Book Group
Any: 1993
ISBN: 978-0-446-67550-5
I si voleu una lectura de ficció històrica que descrigui el que està passant actualment a nivell mundial, us recomano sens dubte The Last Town on Earth, de Thomas Mullen. L’acció no passa a Califòrnia, sinó un pèl més amunt, a Washington. La descripció de les accions dels personatges i la manera de pensar que tenen són un retrat autèntic de la raça humana.
Ja ho heu vist, aquest cop, dues ressenyes en lloc d’una. I és que cal estar preparats. Ja se sap que en època d'emergència nacional els prestatges de les llibreries són els primers que es buiden davant la marabunta humana.