A la Badia de San Francisco les Little Free Libraries sorgeixen com bolets. En un radi de menys de 500 metres de casa, nosaltres en tenim 5. I com que ens agrada llegir, ens considerem afortunats. The Circle prové d’una d’aquestes casetes de llibres del barri i el vaig escollir perquè tot i tenir la pinta de ser una novel·la per a adolescents, el fet que passi a San Francisco i rodalies i que parli del món de la tecnologia em va cridar l’atenció. The Circle és una novel·la publicada el 2013 que descriu com la Mae, una jove amb 20 anys i escaig que entra a formar part del món laboral en una gran empresa tecnològica al sud de San Francisco. Us sona?
Fins aquí hi ha molts aspectes de la novel·la en què qualsevol persona de la mateixa edat o que visqui per aquí es pot identificar. Curiós és el fet que tot i haver envellit set anys, la història és més actual que mai. I és que com més ens allunyem de la data de publicació, més recent és el tema. I més por que fa. Un món en què una sola empresa, per facilitar la vida dels seus usuaris, aspira a recollir tots els aspectes de llurs vides dins un únic calaix, l’empresa, òbviament. Us sona?
Compartir opinions, idees, pensaments, l’individu desapareix per alimentar el monstre tecnològic que ens vol fer creure que ens ajuda a viure. No us sona? La història avança i no perds mai la sensació que et persegueix algú, que la protagonista cada cop s’endinsa més dins una espiral de la qual no podrà sortir. O potser sí? S’adonarà d’allò que l’envolta? The Circle t’enganxa fins a l’última pàgina i et fa pensar en com vius tu la vida, repasses tots els likes i LOLs i emoticones que poses als comentaris del LinkedIn i el Twitter i el Facebook. Rumies sobre les ressenyes que escrius al Yelp i les vegades per setmana que demanes menjar al Grub o al DoorDash o al Caviar o a qualsevol d’aquestes aplicacions que ens fan la vida “més fàcil”. A The Circle recomanen posar tota la carn a la graella o, com diu l’expressió anglesa “posar tots els ous en una cistella”. És així com vivim la vida? Oferint totes les nostres dades a una única hiperempresa que coneix des del color dels nostres ulls al número de calçat que portem i el cognom de la cosina de la primera mestra que vam tenir?
«Però si no amagues res, què t’importa compartir?» hi ha qui diu. I els altres personatges, hi cauen, en la trampa. Com que no amaguen res. O potser més que no pas amagar es tracta de voler ser el centre d’atenció, de voler compartir el que faig perquè és tan molongui i original i també perquè compartint no em sento sola. Perquè la solitud em fa por. Perquè no m’agrada la meva companyia... És això el que els passa als personatges de The Circle? Ep, que no tots són així. Hi ha qui intenta fugir d’aquesta mentalitat, hi ha qui vol mantenir l’anonimat, la intimitat, la llibertat individual. Però ho tenen difícil. Mai cap novel·la per al públic adolescent m’havia creat tanta angoixa. Heu llegit La carretera (The Road), de Cormac McCarthy? La sensació és semblant, aquell neguit que et persegueix al llarg de les pàgines i que per més que avances no t’acabes de treure de sobre, vas fent camí i no veus la llum del final. Quan finalment el vaig acabar, The Circle, vaig poder respirar alleujada; com a mínim amb el llibre tancat els personatges i llurs accions quedaven atrapats a dins. Ara només em queda fer front a la realitat.
Va, feu un like?
Fitxa tècnica del llibre:
Títol: The Circle
Autor: Dave Eggers
Editorial: Knopf
Any: 2013
ISBN: 978-0-385-35139-3
Curiosament, The Circle no s’ha traduït al català però sí que ha estat publicat a altres idiomes europeus com el francès (Le Cercle), el portuguès (O Círculo) i el castellà (El Círculo). També se n’ha fet la pel·lícula protagonitzada per Emma Watson i Tom Hanks. Jo encara no he gosat veure-la.