Estimades nenes...


S’acaba la setmana dos, de confinament. Les escoles, ens diuen les autoritats locals, continuaran tancades fins l’1 de maig. Els mestres ens envien enllaços i lliçons amb l’esperança que puguem continuar ensenyar als nostres fills allò que ells haurien d’estar aprenent a escola. Ciències socials d’un país on nosaltres no ens hem educat, matemàtiques amb divisions que es fan a l’inrevés i sistemes de mesura imperials que no pertanyen a cap altre imperi. Arts de la llengua, en lloc de llengua anglesa i poca cosa més. La resta, el que afegim els pares que podem. I quan s’acaba el dia, després d’haver fet de pares i mestres i, amb sort, d’haver pogut ser una mica productius en el nostre camp professional, aleshores, només aleshores, desconnectem. A vegades caiem rodons al llit, a vegades aguantem davant la tele esperant que alguna sèrie ens distregui i a vegades, quan tenim prou esma per concentrar-nos amb un llibre, llegim.

Una amiga em va recomanar fa dies Dear Girls, d'Ali Wong. Es veu que la coneix personalment; l’autora és local, de San Francisco. «És una comedianta. Boníssima. A veure què en penses», em diu. No em sona. Però tampoc és estrany que no em soni, desconec el món dels comediants americans. Em miro la fotografia de la portada. La imatge d’una dona jove espaterrada en una butaca, vestida de festa, i amb cara d’esgotada. Tota ella imatge de perfecció. La meva amiga deu veure la cara de no tenir-les totes que faig. «Ella no és gens així», m’explica assenyalant la portada. Ah, això canvia les coses. Per regla general no m’agrada llegir sobre la vida dels rics. Tampoc no em crida gens l’atenció llegir biografies o pitjor encara, autobiografies, d’algú que amb prou feines té 40 anys. Què se suposa que ha fet aquella persona que considera que els altres hem d’aprendre d’ella? Així que li dono les gràcies i per no fer-li un lleig accepto el llibre amb un «sí, sí, ja me’l llegiré». A casa el vaig posar a la pila dels «per llegir». Fins que ens van confinar. I els dies prometien allargar-se a l’estil Bill Murray i la seva marmota. I vaig decidir que davant l’inesperat, una lectura inesperada.

Bingo! Fiqueu els nens a dormir, deixeu-vos estar de pel·lícules i sèries i viatgeu amb l’Ali Wong dins el seu món personal i professional*. Si ja us sona, i la coneixeu per Baby Cobra i Hard Knock Wife, ja sabeu de quin peu calça; si no, prepareu-vos per una aventura al Dragon Khan de l'humor. L’honestedat esfereïdora no és per a tothom. Us aviso. Ella ja ho diu: «Nenes, no llegiu aquest pàgines fins que no hàgiu fet els vint-i-un, que no vull que quan sigueu adolescents m’amenaceu amb aquestes històries». I afegeix per si no ha quedat clar: «deixeu aquest cony de llibre a la llibreria». Bé, el cony no el diu aquí perquè és la contraportada, i ja sabeu que aquí no podem fer servir lèxic inapropiat davant de menors. Ara bé, obriu el llibre, obriu-lo... Amb l’objectiu de ser honesta amb les seves filles, i el lector, Wong ens explica com va començar la seva carrera dalt dels escenaris i el món de la comèdia. Des dels anys d’universitat fins a l’actualitat passant per l’enamorament, el casament i l’arribada de les seves nenes i quatre pinzellades de passat familiar.

Els consells d’una mare a les seves nenes. Lliçons sobre la vida, en diu, molt diferents de les que estem vivint ara amb l’escola a casa. Tot i que no conec cap mare que hagi parlat així a la seva filla, per directa que sigui. Són anècdotes divertides i un cop ens acostumem a la cruesa del seu vocabulari riem amb ganes, però sobretot, sobretot admirem la manera que té Wong d’explicar les coses i posar-nos un somriure als llavis o fer-nos deixar anar una riallada escandalosa. Tal com ho fa ella sembla tan fàcil! I vas llegint i et preguntes quines anècdotes deus tenir tu per explicar als teus fills. I les busques i les recordes i somrius preguntant-te de nou si les sabries explicar amb tanta gràcia. Malgrat l’humor amb que se’ns presenta, Ali Wong no té una vida de bufar i fer ampolles. Ens ho confessa. No se n’amaga. Ens explica les tristeses amb sentiment i humanitat i de les anècdotes ridícules que hem passat tots pel simple fet de ser humans, en fa caricatures del ridícul. Es riu d’ella mateixa i de la situació i, davant el dolor, mostra respecte. Un respecte que transmet al lector, que acaba la seva biografia veient-la com una dona ferma, positiva i carismàtica a qui li agradaria poder conèixer. I qui sap, potser algun dia sí que la coneixerem. Al cap i a la fi, és de San Francisco.


Fitxa de lllibre:

Títol: Dear Girls

Autora: Ali Wong

Editorial: Random House

Data de publicació: 15 d'octubre del 2019

ISBN: 978 0 525 50883 0



*Durant el confinament, Dear Girls es pot demanar en línia, i enviament gratuït, a les llibreries independents Books Inc. de l'Àrea de la Badia.

67 views
Contact

We would love to hear from you, anything that's on your mind

  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon

by Bay Area Catalan Network. Logo designed by Ferran Torras