There There, de Tommy Orange

Updated: Jan 18


Al novembre, als Estats Units se celebra al llarg de tot el mes el patrimoni cultural dels indis americans. És el que en anglès diuen el National Native American Heritage Month. I jo el novembre passat vaig aprofitar per llegir un llibre del qual havia sentit a parlar i que m’havien recomanat diferents grups de persones. There There. El títol, abans que me’n parlessin, m’havia semblat molt condescendent. I no va ser fins que vaig obrir el llibre i vaig llegir les primers frases del pròleg que vaig entendre que aquell There There no era el que es diu amb to de superioritat a algú de qui estàs cansat que es queixi, per exemple, i li deixes anar un «va, que no n’hi ha per tant» acompanyat d’un copet a l’espatlla. Vaig seguir llegint i més endavant vaig comprovar que aquell There There era un «allà, allà» literal. Vaja, que no havia sabut veure la citació de la Gertrude Stein ni la connotació negativa que se li atribueix a l’expressió.

Sincerament, ara que ja sé d’on ve, tampoc no entenc que tingui tantes connotacions negatives. Al cap i a la fi el temps passa per totes les ciutats i pobles i les imatges dels nostres records d’infantesa desapareixen quan arribem a adults. Sigui com sigui, There There és el títol de la novel·la de Tommy Orange, un nadiu d’Oakland que ens descriu la ciutat a través de les vides d’una dotzena de personatges tots ells d’Oakland i tots ells indis americans. Un cant a la identitat índia que m’han dit que també està considerat una carta d’amor a la ciutat d’Oakland. Si és així jo prefereixo que cartes d’amor com aquesta, no me n’enviïn. I no perquè no estigui ben escrita, ni perquè no sigui literàriament bonica i interessant, sinó perquè les paraules arrosseguen una angoixa constant que no et deixa respirar. I què voleu que us digui? A mi, respirar, m’agrada.


Quan fa uns anys em vaig mudar als Estats Units, vaig recordar un títol de L’Esparver que de petita no havia entès mai. Amèrica no existeix. Vivint aquí el vaig entendre. En certa manera. Aquest país que és un poti-poti de tot. On tothom ve d’arreu i tothom se sent d’aquí però alhora et diuen que tenen una quarta part d'un país, una vuitena de l’altre, un altra vuitena part del de més enllà i així fins arribar a complear la totalitat genètica de la persona. I això que em va sorprendre de bon principi, l’obsessió de les arrels, em va fer pensar «I d’aquí, aquí no hi ha ningú?»

Quants anys fa que viviu a Califòrnia o als Estats Units? Quanta gent d’aquí aquí coneixeu? Jo a ningú. Cert, porto poc més d’una dècada, tampoc no és tant però també és cert que a tots els altres països on he viscut (i on no he arribat als 10 anys) amb poc més de vint-i-quatre hores he conegut gent d’allà allà. Gent nativa, vull dir. El que passa és que a Itàlia, per dir un país qualsevol, no diem «tinc amics “nadius italians”», perquè la seva identitat ja queda clara dient que són italians a seques. Aquí no. Aquí si diem que els nostres amics són nord-americans, a què ens referim? Hem de dir indis americans? El meu fill em corregeix quan ho dic perquè es veu que a l’escola els ensenyen a dir “americans nadius”. En fi.


Els personatges de There There ho són tots, de nadius americans, d’indis. I viuen al costat de casa! I mentre llegia, jo pensava, com és possible que no hagi vist mai cap indi americà pel barri? Vols dir que n'hi ha o sóc jo que no paro prou atenció al que m'envolta? Només en aquest sentit ja ha estat tot un descobriment. Descobrir que se celebren pow wows on es fan concursos de balls tradicionals, que a Fruitvale hi ha un Native American Health Center, que ara els indis americans que viuen a les ciutat se’ls anomena “indis urbans”... Són molts, els descobriments amb There There. Els aspectes socioculturals que aprens amb l'obra d'Orange són extensos i entre això i que et fas un embolic amb la dotzena de personatges i ja no saps qui és qui i sobretot que el final del llibre és intens, un cop arribes a l’última pàgina necessites tornar a la primera i començar de nou. Per entendre-ho tot bé. Per comprovar que realment diu el que t’ha semblat entendre durant la primera lectura. Per pair el que s’hi explica. De la mateixa manera que deia que els llibres del Club de dones contra el crim eren per pasar l'estona i distreure's, There There és tota una altra història; cal estar emocionalment preparat per llegir el pròleg punyent i veure com les vides dels dotze pesonatges es desenvolupen.


There There ha rebut moltes crítiques bones, i molts premis literaris entre els quals, hi ha el PEN/Hemingway com a primera novel·la “destacada”. Però deixant de banda els premis i nominacions que hagi pogut rebre, el que més destaca de l’obra és el fet que ens fa reflexionar sobre el país on vivim i sobre la invisibilitat del que hauria de ser visible, sobre els perquès de tot plegat. És una novel·la per iniciar-nos al món dels indis americans. És el fil d’Ariadna que ens durà dins el laberint on, amb sort, anirem descobrint allò que s’ha anat perdent per tornar-li a donar vida.




Fitxa tècnica:

Títol: There There

Autor: Tommy Orange

Editorial: Knopf

Any: 2018

ISBN: 978-0525520375

75 views
Contact

We would love to hear from you, anything that's on your mind

  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon

by Bay Area Catalan Network. Logo designed by Ferran Torras