Roser Rovira; química, escriptora de novel-les, contes infantils, narradora d'audiocontes...



Roser Rovira, nascuda a Vic el 1971, i resident a Boston. Inquieta, activa, li agrada observar el món que l’envolta i convertir-lo en frases i més frases. Llicenciada en Química, es converteix en escriptora quan comença la seva nova vida lluny de casa.


Descobriu els seus audiocontes oberts per a tothom a la seva web. Entre altres la llegenda de Sant Jordi i el Patufet https://roser-rovira.com/audiocontes






De ben petita que llegia sobre móns desconeguts, que m’omplien el cor de fantasia i de sentiments.

Però em vaig decidir estudiar química, perquè volia fabricar medicaments per curar els grans mals de la humanitat, sense saber que aquests radiquen principalment a l’ànima. Vaig treballar en Prevenció de Riscos Laborals, intentant crear condicions segures en llocs de treball diversos. I quan ja tenia la meva família somniada, fins i tot la caseta amb jardí inclosa, de cop i volta em vaig trobar vivint a l’estranger, molt lluny de familiars i amics, a milers de quilòmetres de la meva zona de confort.

A la mateixa època que em convertia en immigrant, a la meva àvia li van diagnosticar alzheimer. Aquests dos fets van ser el desencadenant de la meva fal·lera per escriure. Si abans només havia tingut temps per llegir de forma desbocada qualsevol llibre que trobés a qualsevol llibreria, viure lluny dels de casa i la malaltia de l’àvia em van esperonar per escriure. D’una forma exagerada. Vaig començar escrivint un blog amb memòries de l’àvia, després contes infantils que explicava en veu alta als meus fills. Van seguir-los un blog sobre les meves experiències de mare expatriada a Massachusetts, i d’aquí, després d’un curset online del Laboratori de lletres, va començar la meva escriptura en el món de la novel·la. De la que explica vides disfressades de mentida, però on més d’un s’hi pot sentir identificat. Hi sumo opinions a diaris locals, i també relats i poesia. Hi acabo afegint audiocontes de la meva primera època, i aquí em teniu actualment, barrejant-ho tot en una amalgama diversa, amb dosis d’alegria i de tristesa, de certeses i incerteses, de preguntes que no volen ser contestades, i d’altres que es deleixen per formular-se.

Quan era petita, i la meva mare m’observava barrejant en un vas tots els ingredients que sobraven d’un menjar, sempre em deia: “Tu seràs química!”. No es va equivocar. Vaig ser química orgànica una temporada, però ara també en sóc. Però de les que barreja sentiments, emocions i vivències, i les transforma en llibres i contes i relats.


M’acompanyeu en el meu trajecte? https://roser-rovira.com/

0 views
Contact

We would love to hear from you, anything that's on your mind

  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon

by Bay Area Catalan Network. Logo designed by Ferran Torras